El director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, va impartir la primera conferència del cicle sobre ‘La fraternitat’ que va obrir el curs 2021/2022 de l’IREL, el dijous 14 d’octubre al Saló Víctor Siurana de la UdL.

 

Allepuz va començar donant la seva definició de fraternitat. “La fraternitat existeix quan hi ha una unió entre persones que consideres germanes perquè hi ha un nexe en comú”. “Aquest nexe pels cristians és la fe”, va afirmar. “Aquest nexe ens iguala a tots. Aquesta unió fraterna no és la suma d’individualitats sinó que ens fa ser un cos comú”, va dir.

 

A continuació, va recordar una reflexió de Teresa Forcades sobre el capitalisme. Citant a la religiosa va dir que “se’ns fa entendre que la llibertat de cadascú, acaba on comença la llibertat de l’altre i això ens individualitza i ens converteix en rivals entre nosaltres”. Va aclarir que “la plena llibertat individual és la plena llibertat comunitària. Viure en fraternitat és viure en diversitat”. Allepuz va destacar que la dificultat “és viure la fraternitat quan hi ha desigualtat”.

 

El director de Càritas Diocesana de Lleida va citar el quadern de Cristianisme i Justícia ‘Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat’ de José Laguna, per fer una aproximació a la paràbola del Bon Samarità.

 

Allepuz va destacar que el primer que hem de fer és fer-nos càrrec de la realitat. “A la paràbola el sacerdot passa llarg i el samarità s’atura, nosaltres ens hem de preguntar com ens fem càrrec de la realitat”. Va afirmar que ens afecten tres elements: “la subjectivitat, la influencia i la inseguretat”. En relació amb la subjectivitat va destacar que “és fàcil que des d’una situació de privilegi no veiem als que estan al nostre costat”. Per altra banda, va afegir que “ens influencien constantment, i aquesta influència ens acomoda” En aquest sentit, Allepuz va fer una crítica als mitjans de comunicació. “La nostra interpretació de la realitat està condicionada per qui ens explica les coses”. Per acabar aquest apartat va destacar que “ens sentim insegurs, perquè de privilegiats podem passar a perdre-ho tot”. “La pandèmia ens ha demostrat que som febles”.

 

Segons Allepuz després de “fer-nos càrrec de la realitat cal carregar-nos de la realitat”. “A la paràbola se’ns diu que el samarità es va compadir”. “No hem de confondre la compassió amb la llàstima. Compassió vol dir comprendre el que està passant i atansar-se”. “Plànyer no és el mateix que compadir. Som molt poc compassius, molt planyívols i manifestem molta llàstima davant la debilitat d’altres persones”. Allepuz va apostar per identificar a les víctimes. “Ho podem fer de manera directa o des de la distància amb els nostres comportaments i actituds del dia a dia perquè el que fem cada dia té la seva repercussió en la vida de moltes persones”.

 

“Estem en un model de desenvolupament que és econòmic, social i cultural, on tots hi som, és a dir, que si el resultat són les desigualtats alguna cosa fem tots”. Allepuz va destacar que “si Jesús fes ara la paràbola del bon samarità, tindria moltes víctimes a triar”. El director de Càritas va posar com a exemple la població immigrant “que marxa de països amb economies poc desenvolupades”. Va destacar que “el 80% del comerç mundial es concentra en 36 països”. Allepuz va criticar la despesa en armament dels bancs i es va preguntar “si ja preguntem als bancs que fan amb els nostres diners”. Un altre dels col·lectius és la població pobra. Va afegir que “a casa nostra ningú mor de gana per la feina d’entitats, com el Banc dels Aliments, Arrels o de Càritas”. Allepuz també va incloure en aquest apartat de possibles víctimes de la paràbola al ‘precarietat’, que va definir com a “persones que tot i tindre un treball són pobres”. I va posar com a exemple d’aquest col·lectiu als ‘riders’.

 

A la darrera part de la conferència, va abordar com “encarregar-nos de la realitat”. Va suggerir seguir les pautes que marquen el model d’acció Social de Càritas i el Quadern de Cristianisme i Justícia ‘Noves militàncies, per a temps nous’.

 

Allepuz va proposar quatre eixos: “situar-nos en el lloc de la víctima, del perdedor; comprendre la realitat que estem veient; interessar-nos perquè és el que necessiten exactament aquelles persones i disposar d’espai de silenci, com poden ser els grups de revisió de vida”.

 

“Tenim moltes esferes en què nosaltres actuem i prenem decisions i podem fer moltes coses. La finalitat és portar a terme aquesta fraternitat”. “Hem de ser conscients que hi ha gent que estem en situació de privilegi i hi ha gent que està situació de desavantatge, difícilment es pot viure una fraternitat entre desiguals”, va dir.

 

Per acabar, va recordar allò que diu Jesús al mestre de la llei quan li pregunta què ha de fer per posseir la vida eterna: “estima al Senyor amb tot el cor i estima als altres com a tu mateix”. Allepuz va cloure dient que “el que no vulguis per tu, tampoc ho vulguis pels altres. Aquest hauria de ser el veritable nexe d’unió dels que ens considerem germans, que seria la manera de viure la fraternitat”.

 

L’acte d’inici de curs de l’IREL va acabar amb els parlaments del rector de l’Ateneu Sant Pacià, Mn. Armand Puig, el vicerector de la UdL, Joan Josep Busqueta i el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez.

 

Podeu veure el vídeo sencer al següent enllaç: https://youtu.be/fpeXsBII_DE