El director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, va impartir la primera conferència del cicle sobre ‘La fraternitat’ que va obrir el curs 2021/2022 de l’IREL, el dijous 14 d’octubre al Saló Víctor Siurana de la UdL.

Allepuz va començar donant la seva definició de fraternitat. “La fraternitat existeix quan hi ha una unió entre persones que consideres germanes perquè hi ha un nexe en comú”. “Aquest nexe pels cristians és la fe”, va afirmar. “Aquest nexe ens iguala a tots. Aquesta unió fraterna no és la suma d’individualitats sinó que ens fa ser un cos comú”, va dir.

A continuació, va recordar una reflexió de Teresa Forcades sobre el capitalisme. Citant a la religiosa va dir que “se’ns fa entendre que la llibertat de cadascú, acaba on comença la llibertat de l’altre i això ens individualitza i ens converteix en rivals entre nosaltres”. Va aclarir que “la plena llibertat individual és la plena llibertat comunitària. Viure en fraternitat és viure en diversitat”. Allepuz va destacar que la dificultat “és viure la fraternitat quan hi ha desigualtat”.

El director de Càritas Diocesana de Lleida va citar el quadern de Cristianisme i Justícia ‘Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat’ de José Laguna, per fer una aproximació a la paràbola del Bon Samarità.

Allepuz va destacar que el primer que hem de fer és fer-nos càrrec de la realitat. “A la paràbola el sacerdot passa llarg i el samarità s’atura, nosaltres ens hem de preguntar com ens fem càrrec de la realitat”. Va afirmar que ens afecten tres elements: “la subjectivitat, la influencia i la inseguretat”. En relació amb la subjectivitat va destacar que “és fàcil que des d’una situació de privilegi no veiem als que estan al nostre costat”. Per altra banda, va afegir que “ens influencien constantment, i aquesta influència ens acomoda” En aquest sentit, Allepuz va fer una crítica als mitjans de comunicació. “La nostra interpretació de la realitat està condicionada per qui ens explica les coses”. Per acabar aquest apartat va destacar que “ens sentim insegurs, perquè de privilegiats podem passar a perdre-ho tot”. “La pandèmia ens ha demostrat que som febles”.

Segons Allepuz després de “fer-nos càrrec de la realitat cal carregar-nos de la realitat”. “A la paràbola se’ns diu que el samarità es va compadir”. “No hem de confondre la compassió amb la llàstima. Compassió vol dir comprendre el que està passant i atansar-se”. “Plànyer no és el mateix que compadir. Som molt poc compassius, molt planyívols i manifestem molta llàstima davant la debilitat d’altres persones”. Allepuz va apostar per identificar a les víctimes. “Ho podem fer de manera directa o des de la distància amb els nostres comportaments i actituds del dia a dia perquè el que fem cada dia té la seva repercussió en la vida de moltes persones”.

“Estem en un model de desenvolupament que és econòmic, social i cultural, on tots hi som, és a dir, que si el resultat són les desigualtats alguna cosa fem tots”. Allepuz va destacar que “si Jesús fes ara la paràbola del bon samarità, tindria moltes víctimes a triar”. El director de Càritas va posar com a exemple la població immigrant “que marxa de països amb economies poc desenvolupades”. Va destacar que “el 80% del comerç mundial es concentra en 36 països”. Allepuz va criticar la despesa en armament dels bancs i es va preguntar “si ja preguntem als bancs que fan amb els nostres diners”. Un altre dels col·lectius és la població pobra. Va afegir que “a casa nostra ningú mor de gana per la feina d’entitats, com el Banc dels Aliments, Arrels o de Càritas”. Allepuz també va incloure en aquest apartat de possibles víctimes de la paràbola al ‘precarietat’, que va definir com a “persones que tot i tindre un treball són pobres”. I va posar com a exemple d’aquest col·lectiu als ‘riders’.

A la darrera part de la conferència, va abordar com “encarregar-nos de la realitat”. Va suggerir seguir les pautes que marquen el model d’acció Social de Càritas i el Quadern de Cristianisme i Justícia ‘Noves militàncies, per a temps nous’.

Allepuz va proposar quatre eixos: “situar-nos en el lloc de la víctima, del perdedor; comprendre la realitat que estem veient; interessar-nos perquè és el que necessiten exactament aquelles persones i disposar d’espai de silenci, com poden ser els grups de revisió de vida”.

“Tenim moltes esferes en què nosaltres actuem i prenem decisions i podem fer moltes coses. La finalitat és portar a terme aquesta fraternitat”. “Hem de ser conscients que hi ha gent que estem en situació de privilegi i hi ha gent que està situació de desavantatge, difícilment es pot viure una fraternitat entre desiguals”, va dir.

Per acabar, va recordar allò que diu Jesús al mestre de la llei quan li pregunta què ha de fer per posseir la vida eterna: “estima al Senyor amb tot el cor i estima als altres com a tu mateix”. Allepuz va cloure dient que “el que no vulguis per tu, tampoc ho vulguis pels altres. Aquest hauria de ser el veritable nexe d’unió dels que ens considerem germans, que seria la manera de viure la fraternitat”.

L’acte d’inici de curs de l’IREL va acabar amb els parlaments del rector de l’Ateneu Sant Pacià, Mn. Armand Puig, el vicerector de la UdL, Joan Josep Busqueta i el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez.

Podeu veure el vídeo sencer al següent enllaç: https://youtu.be/fpeXsBII_DE

Les Llars del Seminari han rebut un ajut econòmic de 5.000 euros de la Fundació “la Caixa” per la sostenibilitat del projecte i aconseguir la millora de la vida de les famílies acollides. Les Llars del Seminari acullen a 18 famílies en situació de vulnerabilitat en habitatges dignes, per tal de donar-los-hi oportunitats i millorar la seva situació, fent-les participar com a protagonistes, d’una realitat social de comunitat.

CaixaBank, a través d’una aportació econòmica de la Fundació “la Caixa”, ha mostrat el seu suport al projecte que gestiona la Fundació Entre Tots i Per al Bé de Tothom.

L’ajut rebut permetrà assegurar que les situacions econòmiques familiars no perjudiquin l’educació i formació de les persones. A més contribuirà a millorar el nivell educatiu, l’augment de la motivació i de l’autoestima dels residents. En la mateixa línia, enfortirà el projecte i el desenvolupament dels menors, les despeses acadèmiques i d’activitats extraescolars, d’oci saludable, d’interrelacions personals i, permetrà fomentar en les famílies, pràctiques de salut, higiene, formació i inserció laboral, en un habitatge digne.

Amb la crisi de la Covid-19 s’han obert molts interrogants. Per consolidar la sostenibilitat del projecte, cal garantint la qualitat en la gestió i aconseguir la millora de la vida de les famílies acollides. Per això cal atendre tant les necessitats d’un habitatge digne, com les necessitats de caràcter social (reforç escolar, prevenció de riscos, usos correctes de les instal·lacions i equipaments, formació i inserció laboral…,). Algunes d’aquestes necessitats, agreujades per la crisi de la Covid-19, s’han atès fins ara amb recursos propis de l’entitat.

El Pare Eduardo Sanz va impartir el passat 5 d’octubre la lliçó inaugural de Càritas Diocesana de Lleida amb el títol “Càritas, motor de sinodalitat”. Sanz va començar explicant que és la sinodalitat “és que el Senyor compta amb nosaltres, amb cadascú de nosaltres. Això és un gran do, però també una gran responsabilitat”. “Hem d’escoltar-nos els uns als altres, tant els que estem treballant junts com els que estan a fora de l’església”, va dir.

Sanz va destacar que el ‘vademècum’ redactat per preparar el sínode especifica que “l’objectiu és que tot el Poble de Déu escolti, allò que l’Esperit Sant diu a l’Església”. En una primera fase diocesana, el procés ha de ser “senzill, accessible i acollidor”. “Es tracta d’escoltar al nombre més gran de persones possibles, per escoltar la veu viva de tot el Poble de Déu”.

Sanz va insistir en el fet que les tres dimensions del Sínode són “comunió, participació i missió”. Va recordar que “Església significa poble de Déu en camí”, i va recalcar que això vol dir que “ningú se salva sol”. “La sinodalitat és caminar junts, incloent-hi, com diu el Papa, als descartats”.

Va afegir que “el nostre Déu és un ésser que és plenitud en comunitat”. “Un ésser humà necessita de la comunitat per ser”. Sanz va dir que “el que pensa només a salvar-se es perd i que una persona com més s’aïlla, més s’autodestrueix”. Va continuar explicant que “el cristianisme es basa a dir que tots som fills de Déu”. Va fer una breu reflexió bíblica sobre la interpretació que els hebreus feien de ser el poble escollit. “Alguns pensàvem que eren el poble escollit, com els fariseus, i d’altres que eren els elegits per una missió”.

A continuació, Eduardo Sanz va recalcar que “el Papa Francesc prefereix una església, ferida, en sortida, que una església autoreferencial”. En aquest sentit va alabar la tasca de Càritas amb 85.000 voluntaris. “Càritas és la institució que més escolta, la que més promou la interacció i la participació de totes les persones”. Va acabar dient que “Càritas és un exemple de sinodalitat, d’escolta entre els col·laboradors”.

El vídeo íntegre de la lliçó inaugural es pot veure al següent enllaç: https://youtu.be/t26c8HeUZ2o

Càritas, l’Associació de Caritat Sant Vicenç de Paül, Arrels-Sant Ignasi, Sant Joan de Déu Terres de Lleida, quatre entitats de la xarxa, han signat un conveni de col·laboració amb la Universitat de Lleida (UdL) per posar en marxa el nou Programa de Voluntariat, anomenat ‘Lligams’. Es tracta d’un projecte pilot que arrenca aquest curs, amb un límit de 20 estudiants, que podran reconèixer un màxim de 3 crèdits ECTS de matèria transversal.

La iniciativa, oberta també al professorat i el personal d’administració i serveis de la UdL, inclou un curs de formació de la FCVS de 12 hores i una acció voluntària de com a mínim 13 hores. Els àmbits de voluntariat previstos són: suport a projectes socioeducatius amb infància i adolescència, acompanyament a persones migrades i refugiades, hospitals i centres sociosanitaris, protecció del medi ambient, esport, inclusió, projectes de cohesió social en els barris, àmbit lingüístic i cultural, i igualtat.

El programa “és una eina que aspira a formar persones socialment compromeses, així com afavorir la implicació de la comunitat universitària en accions solidàries encarades a la transformació social per a promoure una societat més justa, igualitària, cohesionada, inclusiva, sostenible, pacífica i, per tant, més humana i feliç”, ha destacat la coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la UdL, Núria Camps. En aquest sentit, el rector Jaume Puy ha recordat que “més enllà de la docència, la recerca i la transferència de coneixement, la universitat té compromís amb el desenvolupament sostenible i el servei a les persones”.

El programa començarà desplegant el voluntariat de proximitat, especialment amb aquestes entitats del tercer sector. Tot i això, no tanca les portes al voluntariat internacional, que es podria incloure més endavant amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat i l’Ajuntament de Lleida. El projecte pilot aquest curs 2021-2022 servirà per valorar la resposta de la comunitat universitària.